Uncategorized

Estem en guerra, és a dir, som guerrers

Avui em proposo expressar el que sento per tal de fer una crida als qui ja heu començat a meditar o us voleu endinsar en la pràctica. Generalment acostumo a donar guies que m’han sigut útils en la meva pràctica, així com explicar els obstacles que ens podem anar trobant en el camí i les fonts d’informació i personatges que crec que són fiables.

En aquesta nova entrada, però, voldria animar tothom a arribar a un punt de no retorn en la meditació. Què vol dir això? Implica que has de prometre’t a tu mateix no abandonar la pràctica mai més? No. Implica ser conscient que aquesta ha d’afectar la teva vida? No. Que has de sacrificar algunes de les activitats diàries per a dedicar-les a meditar? Radicalment, no.
guerrer
El punt de no retorn és assumir per complet la renúncia. Assumir que cal deixar d’aferrar-se a tot allò que sempre ens hem aferrat. Vol dir abandonar per complet i de manera definitiva la manera que tenim de relacionar-nos amb els nostres pensaments, emocions i sensacions. Això per descomptat implica un canvi substancial (impressionant, sublim, genial!) en les nostres vides. Però aquest no té cap importància. Allò que més rellevància té és la intenció que hi posem.

Quantes vegades t’ha aparegut a la ment el mateix mal record i aquest t’ha entarbolit el dia, o el matí o la tarda, o fins i tot dies sencers? Quantes vegades has intentat evitar una persona perquè saps que la actitud o comportament d’aquesta et superen, et fan enrabiar o et deprimeixen? Quantes vegades ens costa fer net i no podem evitar recordar els pitjors defectes de nosaltres mateixos i/o dels altres? Quants moments d’angoixa gratuïts hem patit per haver-nos deixat endur per les desgràcies i il·lusions (sempre catastròfiques, esclar) de la nostra ment?

L’inici de la pràctica de la meditació pot obrir clarianes en les persones. “Oh, durant un moment ho he oblidat tot!”, “Puc no estar preocupada per unes hores, si medito”… Realment la meditació pot ser un oasi –si es practica bé i s’assoleix la motivació necessària– en les nostres atrafegades, estressades, depriments o insignificants vides. Però en la nostra pràctica cal arribar a un punt de no retorn en el qual l’estat mental que tenim durant la nostra vida quotidiana i diària (les presses, les relacions familiars, els viatges, la feina…) no sigui gens diferent al que s’assoleix meditant, o com a mínim ambdós estiguin alineats amb les mateixies intencions i propòsits. Difícil? No pas.

Durant la meditació cal encarar-se amb les roques, els icebergs i els obstacles més durs, més grans, més densos i més infranquejables que ens poguem trobar. Com sabem quins són? Perquè aquests sempre són creences mentals que hem assumit com “la veritat absoluta” de les nostres vides i que alhora ens fan allunyar-nos de l’estat de pau, harmonia i serenitat fonamental per a dur-nos –de manera reiterativa i constant– a sentir-nos molt, poc, bastant o molt malament. I sabeu què? Qualsevol grau de desviació de la nostra pau interior és massa.

Byron Katie.

Aquest és un (o molts) dels grans reptes amb què la meditació ens obliga a prendre. És una gran rebel·lió, suposa trencar-nos els esquemes, fer-nos un reset mental, desprogramar-nos com es fa amb els programes informàtics. I és una necessitat abatir aquests icebergs mentals i emocionals perquè sense ni adonar-nos aquests ens xuclen l’energia i ens fan veure la nostra vida des d’una perspectiva irreal, i alhora és un luxe poder-ho fer i tenir a les mans les eines per a superar-los: aquest fet es convertirà ràpidament en una de les millors decisions de la vostra vida.

Què cal fer, doncs? D’entrada assumir una actitud no tant bucòlica ni amable com s’acostuma a ensenyar des de les disciplines de la meditació i similars. Cal entendre que estem en guerra. Som guerrers. Ens trobem a punt de desmuntar una piràmide de fum i sí: aquesta construcció és de fum, és inofensiva, inòcua i inexistent, però li hem atorgat un valor real durant molts i molts anys, i això la fa extremadament perillosa. Som guerrers i ens proposem anar en contra de la inèrcia de la nostra ment i en contra del comportament que hem assumit durant anys, per això hem de tenir en compte que aquestes mentides reapareixeran sempre. Seran insistents. Ens agafaran en els pitjors dels casos, ens arraconaran per a tornar a trobar-nos perduts i sense sortida. Hem de ser cauts, estar alerta, obrir el cor, no perdre l’esperança i no deixar-nos entabanar com sempre pel mateix impostor: nosaltres mateixos.

Com començar? Jo recomano (perquè així m’ho han recomanat a mi i perquè funciona de meravella) el famós The Work de Byron Katie, una estatunidenca que va crear aquesta tècnica com a mètode d’alliberament total de les trampes de la nostra pròpia ment. Moltes vegades amb la pràctica simple de la meditació i sense un guia que ens aconselli podem trobar-nos perduts i no saber com enfrontar-nos als nostres grans reptes. The Work és una tècnica universal, útil i sense complicacions que pot fer tothom i que només requereix seure a una taula amb paper i un bolígraf. La mateixa Katie la va fer servir per a superar una depressió que la va mantenir durant anys postrada al seu llit sense ni poder-se aixecar per a fer vida normal.

Comença, doncs, per escriure de manera detallada tot allò que creguis que et molesta, que és un problema en la teva vida, que et suposa un obstacle infranquejable, aquell pensament que et generi ansietat, confusió o estats depressius, allò que penses de tu mateix o dels altres. Ho has de fer de manera senzilla, amb una frase entenedora, en present i en positiu, i escriure-les totes punt per punt. Per exemple, si t’acabes de divorciar i això t’afecta al teu estat emocional, escriu aquells estaments que et fan mal de la teva exparella, aquell comportament que no podies suportar, o els sentiments que et desperta el fet d’haver-te divorciat. Exemples:

– La meva exparella no m’escolta
– Estic sol/a perquè m’he divorciat
– No tornaré a tenir parella
– Etc…

Un cop feta la llista, fes passar totes i cadascuna de les frases per una primera qüestió: és veritat? Per exemple: “És veritat que la meva exparella no m’escolta?”, “És veritat que estic sol/a perquè m’he divorciat”, i així sucessivament. Si la resposta que trobes és no, has de començar a celebrar la caiguda d’un mur: pots aplicar aquesta tècnica a la teva meditació diària cada cop que la ment et dugui per si sola fins a aquest punt, i així recordar que els pensaments que ens passen pel cap no són més consistents que els núvols o el fum. Si la resposta és que sí, torna a fer passar l’estament per un segon filtre de pregunta: “Puc estar absolutament segur que això és veritat?”. Si la resposta continua sent que sí passa al següent pas: qüestionar-te qui series tu mateix/a sense aquest pensament. Com canviaries tu i la teva vida, relacions, estat emocional i mental sense aquest pensament? Escriu detalladament la resposta. La resposta d’aquesta pregunta, d’alguna manera t’ha de fer veure l’objectiu de The Work, t’ha de marcar de manera orientativa la meta que pots assolir completant The Work de manera acurada. un cop hagis respost, pots passar a la següent fase.

Don Miguel Ruiz.

En aquesta fase ens dedicarem a invertir les frases, a passar-les a la seva inversa, és a dir, a canviar els seus sentits 180º. Per exemple, si l’estament era “Estic sol/a perquè m’he divorciat” la seva inversa serà “No estic sol/a perquè m’he divorciat”. Si l’estament era “La meva exparella no m’escolta” el seu invers serà “La meva exparella m’escolta”. També pots trobar altres alternatives com “Jo no escolto la meva exparella”. No et preocupis si queda estrany o es fa difícil de veure. Un cop hagis fer la inversa (Katie li’n diu els turnarounds) has de trobar 3 motius pels quals aquestes inverses siguin certes. Troba 3 vivències que recordis que s’adiguin amb la inversa que acabes de crear, o 3 pensaments que creguis que s’adiuen amb allò que acabes d’escriure.

Per exemple, si la inversa que has escrit és “La meva exparella m’escolta”, prova de recordar moments en què això va ser cert en la vostra relació, moments en què sí que va parar atenció a allò que deies, o moments en què la teva exparella hi va posar interès en saber com et senties o què deies. Això et pot portar temps però és absolutament necessari que passis per aquesta fase. En cas que et resulti molt difícil trobar tres exemples que corroborin el turnaround, prova de trobar-ne de semblants, és a dir, prova de posar exemples de la teva exparella tenint consideració de tu, encara que no sigui estrictament escoltant-te.

Un cop els hagis trobat els escrius i hi penses durant una estona. Tot i que The Work acaba aquí, l’exercici és un extra perfecte per a la meditació i es complementa perfectament amb la seva pràctica: de fet, The Work de Byron Katie és meditació en sí. El seu objectiu no és convèncer-te de tot el contrari d’allò que penses o d’allò que més et molesta, sinó donar espai, obertura, oxígen a allò tòxic que genera la teva ment i del qual no hi pots escapar. De donar vies de sortida a aquells pensaments reiteratius i repetitius que són inútils i que només malmeten el teu estat de pau mental real. (Podeu fer The Work de manera oficial clicant aquí).

Per això cal assumir el paper de guerrer, perquè en la seva totalitat implica anar a la contra d’allò que donem per descomptat i que radicalment no és cert. Don Miguel Ruiz ho descriu com el trencament dels acords: d’aquells acords a què hem arribat amb nosaltres mateixos i amb la resta del món. I és perfectament assolible si nosaltres així ho volem. Ruiz ho descriu així a Los cuatro acuerdos:

No hay razón para sufrir. La única razón por la que sufres es porque así tú lo exiges. Si observas tu vida encontrarás muchas excusas para sufrir, pero ninguna razón válida. Lo mismo es aplicable a la felicidad. […] Nosotros en nuestra socialización primaria y secundaria vamos
haciendo acuerdos, que son las enseñanzas que nos van transmitiendo nuestros padres y nuestros maestros y educadores, en toda nuestra vida vamos sufriendo un proceso de “domesticación”, donde se nos enseña lo bueno y malo, las creencias que ya existían antes de que nosotros nacieramos, aquellas seleccionadas por otros pero no por nosotros. Estas creencias nos harán felices o infelices, dependiendo de su energía y de cómo las usemos en nuestras vidas. […] Sólo creemos en las mentiras que hemos almacenado en nuestra mente. Buscamos la justicia porque en el sistema de creencias que tenemos no existe. Buscamos la belleza porque, por muy bella que sea una persona, no creemos que lo sea. Seguimos buscando y buscando cuando todo está ya en nosotros.
No hay ninguna Verdad que encontrar. Dondequiera que miremos, todo lo que vemos es la Verdad, pero debido a los acuerdos y las creencias que hemos almacenado en nuestra mente, no tenemos ojos para verla. […] Estamos ciegos ya que nos somos capaces de ver más allá de todas las creencias que nos han inculcado, es como si tuvieramos una especie de venda en los ojos que no nos deja ver más allá de lo aprendido. […] No solemos aceptarnos como somos en ese afán por ser como los demás quieren que seamos o esperan que seamos, por lo cual dejamos a un lado
nuestra auténticidad para cumplir “acuerdos tácitos” o socializaciones de otros, por lo que no vemos nuestra verdad, la luz que vibra en nuestro interior y que todos poseemos. Hemos hecho acuerdos con los demás pero también con nosotros mismos, las creencias que tenemos sobre quiénes somos, qué sentimos, qué deseamos, muchos de esos acuerdos no nos satisfacen, por lo que debemos
de tener el coraje de cambiarlos. […] Si somos capaces de reconocer que nuestra vida está gobernada por nuestros acuerdos y el sueño de nuestra vida no nos gusta, necesitamos cambiar los acuerdos. Cuando finalmente estemos dispuestos a cambiarlos, habrá cuatro acuerdos muy poderosos
que nos ayudarán a romper aquellos otros que surgen del miedo y agotan nuestra energía. Cada vez que rompes un acuerdo, todo el poder que utilizaste para crearlo vuelve a ti.”

Es decir que en nosotros está la capacidad de romper acuerdos que nos maltratan, que nos roban la autoestima, que nos hacen sentir infelices y rechazados, acuerdos con los otros y con nosotros mismos que hemos adoptado. […] De allí que al romper nuestros viejos acuerdos, toda la energía que hemos puesto en esos acuerdos al crearlos y sostenerlos volverá a nosotros y podremos crear nuevos acuerdos.
[…]
Siempre que escuchamos una opinión y la creemos, llegamos a un acuerdo que pasa a formar parte de nuestro sistema de creencias. “Tú no sirves para ésto o aquello, mejor estudia ésta o aquella profesión”, “Te falta inteligencia”, “Eres feo”, “Nunca lograrás nada en la vida”, etc… todas éstas sentencias son hechizos de magia negra que usamos sin saber el poder que tienen en la vida del que las recibe y en nuestra vida, ya que toda la mala energía se volverá contra nosotros algún día”.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s